El projecte va sobre rodes.
L'Abderahman cada vegada té més confiança i explica les coses amb més confiaça que les primeres trobades, a més, com que quedem la major part de les trobades amb altres mentors i mentorats, tant els nens i nenes com nosaltres ens anem coneixent i fents més amics. Ara, els mentorats parlen i s'entretenen molt entre ells, fruit de les trobades que setmana rere setmana anem realitzant.
Durant aquest últim mes, hem anat a molts llocs diferents. En una de les primeres trobades passades les vacances de Nadal, ens vam trobar amb la Marta i la Niubon i tots plegats vam acabar de fer la visita per les diferents places de la ciutat i que setmanes anteriors haviem deeixat a mig fer.En aquestes, hi ha una explicació sobre la història i la creació de cada espai amb una foto antiga a la capçalera per a poder fer-nos a la idea de com havien estat espais emblemàtics de la ciutat fa molt de temps. Acabada la ruta de les places i com que ja feia fred i es feia fosc, vam anar a berenar en un bar al costat de la plaça de l'ajuntament. Com que haviem caminat força i durant una bona estona, vam demanar unes napolitanes de xocolata per a recuperar les forces. Allà, hi vam portar el domino i el joc de cartes de la baralla espanyola i les que es coneixen amb el nom "d'uno". Tots ens ho vam passar molt bé i se'ns va fer la tarda molt curta. Al sortir, cada mentor va acompanyar al seu mentorat fins a casa seva i vam quedar per a la setmana seguent.
En una altre trobada que vaig fer amb l'Abderahman vam anar al museu dels joguets. Hi vam anar tots dos sols un dissabte pel matí, ja que ell per la tarda tenia que jugar un partit de futbol i no podia quedar. Així que un cop vaig passar a buscar al meu mentorat a casa seva, vam anar cap al museu dels juguets de Catalunya, en ple centre de Figueres. Un cop a dins, el primer que hi vam veure va ser una torre Eiffel enorme feta amb peces de Lego. Al pujar al primer pis, a on es troba pròpiament el museu, i vam veure diverses sales. Primer hi vam trobar un parell de vitrines amb juguets procedents del Pròxim Orient antic i de l'antic egipte. A la primera de les sales hi havia una exposició de cotxes, trens i avions. A la que venia a continuació hi havia nines i ninots amb una gran quantitat de complements corresponents a cada nino. També hi havia teatres d'ombres i d'altres fets de paper destiants a representar obres de teatre amb titelles. L'abderahman estava encantat. A continuació hi havia més sales amb mots juguets i joguines diferents i també hi havia una exposició titulada "Els vint primers anys de Dalí", que com el pròpi títol indica, mostrava documents i sobretot fotografies dels vint primers anys de vida de Salvador Dalí, un dels millors i més coneguts pintors de tot el món. L'Abderahman va sortir-ne encantat.
A la setmana següent, vam anar amb la Niubon i la Marta a veure el Museu Dalí, ja que els pripis mentorats ens ho havien demanat. Vam veure-hi obres tan famoses com El pa, Dalí d'esquenes pintant a Gala o el titulat Gala despullada mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln. A més, per les parets dels passadissos hi ha gran quantitat d'esboços i dibuixos fets a carbonets fets pel propi Dalí, penjats per tota la paret. Als nens al principi els hi va agradar força tot el conjut, però al cap d'una estona ja n'estaven cansats. El que els hi va cridar més l'atenció va ser le'xposició de joies i el cor que batega.
Finalement, la setmana passada vam anar amb la Marta i la Niubon a visitar el monestir de Santa Maria de Vilabertran. Vam veure l'esglèsia, una petita capella, el claustre, el refrectori i altres dependències com la bodega o un possible hospital. El que va cridar més l'atenció dels mentorats va ser l'antiguitat de tot el conjunt. Havent visitat el monestir, vam anar a veure l'antic rentador públic i la bassa del costat la qual li proporciona aigua. Aquesta bassa té una gran quantitat de carpes de diferents colors i mides, i ens vam quedar una estona observant-los. Al donar una volta pel poble i veure un petit carnaval que s'estava realitzant, vam anar a conèixer el casc antic del poble de Vilafant. Allà vam donar-hi una volta i quan ja es feia fosc vam anar a berenar a un bar del poble. Allà, com en altres ocasions, vam estar jugant al domino i a "l'uno" fins que va ser hora de tornar cap a casa.
En conclusió diria que el projecte va seguint el ser curs amb força èxit, ja que tots plegats ens ho passem molt bé.
Ah, i per cert, a partir de la setmana vinent la Paula ens acompanyarà cada vegada que fem una trobada!
L'Abderahman cada vegada té més confiança i explica les coses amb més confiaça que les primeres trobades, a més, com que quedem la major part de les trobades amb altres mentors i mentorats, tant els nens i nenes com nosaltres ens anem coneixent i fents més amics. Ara, els mentorats parlen i s'entretenen molt entre ells, fruit de les trobades que setmana rere setmana anem realitzant.
Durant aquest últim mes, hem anat a molts llocs diferents. En una de les primeres trobades passades les vacances de Nadal, ens vam trobar amb la Marta i la Niubon i tots plegats vam acabar de fer la visita per les diferents places de la ciutat i que setmanes anteriors haviem deeixat a mig fer.En aquestes, hi ha una explicació sobre la història i la creació de cada espai amb una foto antiga a la capçalera per a poder fer-nos a la idea de com havien estat espais emblemàtics de la ciutat fa molt de temps. Acabada la ruta de les places i com que ja feia fred i es feia fosc, vam anar a berenar en un bar al costat de la plaça de l'ajuntament. Com que haviem caminat força i durant una bona estona, vam demanar unes napolitanes de xocolata per a recuperar les forces. Allà, hi vam portar el domino i el joc de cartes de la baralla espanyola i les que es coneixen amb el nom "d'uno". Tots ens ho vam passar molt bé i se'ns va fer la tarda molt curta. Al sortir, cada mentor va acompanyar al seu mentorat fins a casa seva i vam quedar per a la setmana seguent.
En una altre trobada que vaig fer amb l'Abderahman vam anar al museu dels joguets. Hi vam anar tots dos sols un dissabte pel matí, ja que ell per la tarda tenia que jugar un partit de futbol i no podia quedar. Així que un cop vaig passar a buscar al meu mentorat a casa seva, vam anar cap al museu dels juguets de Catalunya, en ple centre de Figueres. Un cop a dins, el primer que hi vam veure va ser una torre Eiffel enorme feta amb peces de Lego. Al pujar al primer pis, a on es troba pròpiament el museu, i vam veure diverses sales. Primer hi vam trobar un parell de vitrines amb juguets procedents del Pròxim Orient antic i de l'antic egipte. A la primera de les sales hi havia una exposició de cotxes, trens i avions. A la que venia a continuació hi havia nines i ninots amb una gran quantitat de complements corresponents a cada nino. També hi havia teatres d'ombres i d'altres fets de paper destiants a representar obres de teatre amb titelles. L'abderahman estava encantat. A continuació hi havia més sales amb mots juguets i joguines diferents i també hi havia una exposició titulada "Els vint primers anys de Dalí", que com el pròpi títol indica, mostrava documents i sobretot fotografies dels vint primers anys de vida de Salvador Dalí, un dels millors i més coneguts pintors de tot el món. L'Abderahman va sortir-ne encantat.
A la setmana següent, vam anar amb la Niubon i la Marta a veure el Museu Dalí, ja que els pripis mentorats ens ho havien demanat. Vam veure-hi obres tan famoses com El pa, Dalí d'esquenes pintant a Gala o el titulat Gala despullada mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln. A més, per les parets dels passadissos hi ha gran quantitat d'esboços i dibuixos fets a carbonets fets pel propi Dalí, penjats per tota la paret. Als nens al principi els hi va agradar força tot el conjut, però al cap d'una estona ja n'estaven cansats. El que els hi va cridar més l'atenció va ser le'xposició de joies i el cor que batega.
Finalement, la setmana passada vam anar amb la Marta i la Niubon a visitar el monestir de Santa Maria de Vilabertran. Vam veure l'esglèsia, una petita capella, el claustre, el refrectori i altres dependències com la bodega o un possible hospital. El que va cridar més l'atenció dels mentorats va ser l'antiguitat de tot el conjunt. Havent visitat el monestir, vam anar a veure l'antic rentador públic i la bassa del costat la qual li proporciona aigua. Aquesta bassa té una gran quantitat de carpes de diferents colors i mides, i ens vam quedar una estona observant-los. Al donar una volta pel poble i veure un petit carnaval que s'estava realitzant, vam anar a conèixer el casc antic del poble de Vilafant. Allà vam donar-hi una volta i quan ja es feia fosc vam anar a berenar a un bar del poble. Allà, com en altres ocasions, vam estar jugant al domino i a "l'uno" fins que va ser hora de tornar cap a casa.
En conclusió diria que el projecte va seguint el ser curs amb força èxit, ja que tots plegats ens ho passem molt bé.
Ah, i per cert, a partir de la setmana vinent la Paula ens acompanyarà cada vegada que fem una trobada!
